Els darrers quinze o vint anys ens han servit entre d’altres coses per constatar, i no sempre entendre, que les societats que podríem anomenar modernes o de cultura occidental han fet una enorme evolució. Alguns estudiosos expliquen aquest canvi bàsicament amb tres conceptes: diversitat, complexitat i dinamisme. Les entitats que configuren una societat, un sistema, cada vegada es diferencien més entre si, creen arquitectures complexes pel que fa a les relacions que estableixen entre elles, i viuen canvis constants pel que fa als problemes i les oportunitats que han d’afrontar.

En aquestes mateixes societats es desdibuixen els perfils i els interessos tradicionals dels conceptes públic i privat, solapant-se, compartint-se. El rol públic ja no passa només per legislar, ordenar i controlar. El rol privat de la mateixa forma ha de considerar que té noves responsabilitats socials que van força més enllà de la gestió d’allò que directament li pertany. Noves societats on l’exercici del poder i de l’autoritat es replantegen i en les que els actors afectats per un tema volen tenir capacitat d’incidir en la gestió del mateix.

Aquest és el context que ens explica com a societat i també en el que hem doncs d’aplicar una nova mirada sobre la idea de la gestió pública. Això és així de manera generalitzada i també ho és quan parlem de la gestió del turisme.

És molt curiós però observar que, com més gran es fa la complexitat del turisme com a fenomen, més simplificades semblem algunes de les propostes que es plantegen com a solució o les aproximacions que alguns fan a tall de diagnosi o de reflexió.

Darrerament sentim a parlar més que mai de turisme. En el nostre país, en molt poc temps, ha ocupat un espai rellevant entre els mitjans de comunicació, a les agendes dels responsables polítics, i a la ment de la ciutadania. Particularment tinc la sensació que se’n parla més que mai però a la vegada que menys que mai es dona informació de valor. L’opinió se situa molt per damunt de les dades. Potser no passa només quan es parla de turisme. Potser passa també en altres camps, però això no és un consol.

És hora, doncs, de la professionalitat, del rigor, de la coherència, de les interaccions, de la transparència, de l’efectivitat. És hora més que mai també de la governança en el sector turístic. Governança en la que els professionals del turisme del sector públic hi tenen molt a dir.

Octavi Bono i Gispert

Director General de Turisme de la Generalitat de Catalunya

01.- Octavi Bono (Setembre 2017)


Utilitzem galetes per ajudar a proporcionar la millor experiència possible a la web. En utilitzar aquest lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més informació